22 de novembre 2021

Santa Bàrbara de Llíria: un espai per al futur?

 

L'ermita de Santa Bàrbara, a Llíria, s'ubica a un tossal proper al barri del Raval.

Des del cim d'aquest tossal podem gaudir d'unes fantàstiques vistes sobre la capital del Camp de Túria.

L'ermita, malgrat el seu aspecte ruïnós, ens parla d'un passat amb una història ben interessant, tant per l'arrelament i la tradicional devoció cap a aquesta santa en l'àmbit local, com la relació entre el culte a Santa Bàrbara i els primers anys d'existència de l'antic Regne de València.

07 de novembre 2021

El vídeo del podcast "Animetes edetanes, arrels de llegenda"

 Ací vos portem el vídeo de la gravació a Llíria, al Casal Jaume I del Camp de Túria d’@AccioCulturalPV, del nostre quart podcast on contàrem amb la participació de Josema de Miguel, Manolo Sànchez, Joan Domínguez Carme Cardona. També posàrem una cadira per al Butoni, Greixer, Moro Mussa, Saginer, Banyeta, Cuca Fera, Carronya i restant univers d’espanta criatures que poblaven el nostre món imaginari, en una nit com la dels difunts, oralment i perduraven entre nosaltres eternament de generació en generació. Si observeu amb cura, vos adonareu de la seua presència entremig de les paraules dels nostres experts de les “Cròniques edetanes”.


31 d’octubre 2021

Animetes edetanes, arrels de llegenda

Des de l'Edeta bimil·lenària B. C., fins a l'actual Edetapuntcom hi ha un fil conductor que connecta tots dos mons: la por a la mort, els ritus funeraris i la creença en l'inframón. Si abans es pintaven ceràmiques i es picaven làpides, ara escrivim llibres de paper o els pengem a les xarxes, però el contingut és el mateix: què fem després de morts? I aquestes preguntes ens venen quan arriba la tardor i veiem la natura com "mor", i recordem el nostre final i el dels nostres veïns: morts pacífiques al llit o causades per una "mano ayrada". I les recordem a casa, llegint o mirant la tele, tal com abans les recordaven anant per uns camins sembrats de "creuetes" i "animetes soles" que ens imploraven una oració per tal d'alleugerir la seua vida més enllà...


Episodi 4 de Cròniques Edetanes amb Josema de Miguel, Manolo Sànchez, Joan Domínguez i Carme Cardona.


Accedir a l'Episodi 4 des de les següents plataformes de podcast:

22 d’octubre 2021

Algunes històries al voltant de la Torreta Redona

Si preguntàrem a qualsevol veí o veïna de Llíria quelcom relacionat amb la Torreta, si ha estat alguna vegada o la localització geogràfica, de segur que molta gent ens contestaria afirmativament i situaria correctament les restes d'aquest paratge, molt popular a la nostra ciutat, especialment entre les generacions més majors.

Familiars de Manolo Sànchez en la Torreta Redona als anys 50
(continueu per a accedir al vídeo)

17 d’octubre 2021

Ara el podcast: "Els Pobles Edetans parlen els uns dels altres"

El passat 19 de setembre recuperàvem el vídeo íntegre de la presentació del llibreEls Pobles Edetans parlen els uns dels altresde Joan i Neus Domínguez (il·lustrat per Josep Fornieles) tot un complet i excels treball sobre toponímia, tòpics, versets, cançonetes i poemes, dites i gentilicis entre més manies dels pobles del Camp de Túria. I ara vos el deixem en format podcast per continuar gaudint d’aquest treball que continua ben viu:


Episodi 3 del podcast "Cròniques Edetanes" amb Joan Domínguez (àudio de l'arxiu de @VicentGalduf)

Accedir a l'Episodi 3 des de les següents plataformes de podcast:

06 d’octubre 2021

El vídeo del podcast “Llíria i el riu Túria”

Tal com mostra el títol sembla al primer cop d'ull que Llíria ha viscut històricament d'esquena al riu que hui en dia dona nom a la nostra comarca. Pot semblar així si sé té una visió superficial o parcial d'aquest fet que ha marcat l'esdevenir i el desenvolupament històric de Llíria i de la comarca. Però de fet, i tal com ens explica el nostre company Joan Domínguez, els fets no han estat sempre així i la veritat és que des de Llíria s'ha expressat el desig de tenir accés a l'aigua del riu en diverses ocasions, inclús trencant la legalitat que establien els límits municipals acceptats, en principi, per totes les parts implicades.

No cal remuntar-se, però, a fets d'un passat llunyà per trobar proves que corroboren la relació, o el desig, d'accedir a l'aigua del riu per part dels llirians al llarg de la història; tenim la lluita, tenaç, llarga i plena d'obstacles per fer arribar l'aigua del riu a Llíria mitjançant la construcció d'un pantà aigües amunt, que va marcar el debat polític durant molts anys i que es va projectar durant el primer terç del segle XX i no va convertir-se en realitat fins als anys setanta del segle passat.

30 de setembre 2021

De gaiatos i versos, fira de Sant Miquel de Llíria

Ja s'acosta Sant Miquel,
aquell que li fan les barres.
Jo menjaria torrons, Miquel
si tu me'n donares.

La fira de Sant Miquel de Llíria és una de les més antigues i arrelades al nostre calendari festiu del País Valencià. Es va instituir el 1446, sota la regència de Joan II, germà d'Alfons el Magnànim, mitjançant privilegi reial. Amb aquest decret la corona buscava la dinamització de l'economia d'una vila reial que calia enfortir fixant i augmentant la població de caràcter cristià, donada la importància estratègica del castell i la vila de Llíria, molt propera a la frontera amb Castella, envoltada d'una població de caràcter morisc i molt propera també a la ciutat de València.

El privilegi reial donava protecció a tothom que participés en la fira, que començaria el mateix dia de Sant Miquel i finalitzaria quinze dies després, encara que amb el temps s'hi va establir la famosa vuitava, dies que durava la festa oficial estricta.