... i ja, per acabar, podeu escoltar la narració “Matilde, el darrer viatge“. Enric Llopis ens va contar en primera persona al podcast uns fets reals de fa cinquanta anys i Carme Cardona ho transforma màgicament en una arrel de llegenda seguint el camí de les nostres històries de tradició oral!!!
15 de desembre 2021
Matilde, el darrer viatge: el podcast
Ací teniu l’episodi 5 de Cròniques Edetanes. Un capítol especial i una mena de continuació de l’anterior, el de les “animetes edetanes“, on continuarem ara donant vida a la cultural oral tradicional de la nit dels difunts.
Tot un plaer compartir tertúlia de
bell nou amb Carme Cardona i, el debut entre nosaltres, d’Enric
Llopis. Amb ells farem un viatge de cinquanta anys, d’octubre de 1971 a
desembre del 2021, per tal de convertir una història verídica en una arrel de llegenda.
Un episodi especial gravat en un paratge màgic. Ens hem desplaçat a la Concòrdia de Llíria, a les bodegues de Torres, i al caliu de la llar de foc del maset hem rescatat de l’oblit a Matilde per a fer-la volar cap al seu darrer viatge.
22 de novembre 2021
Santa Bàrbara de Llíria: un espai per al futur?
L'ermita de Santa Bàrbara, a Llíria, s'ubica a un tossal proper al barri del Raval.
Des del cim d'aquest tossal podem gaudir d'unes fantàstiques vistes sobre la
capital del Camp de Túria.
L'ermita, malgrat el seu aspecte ruïnós, ens parla d'un passat amb una història ben interessant, tant per l'arrelament i la tradicional devoció cap a aquesta santa en l'àmbit local, com la relació entre el culte a Santa Bàrbara i els primers anys d'existència de l'antic Regne de València.
07 de novembre 2021
El vídeo del podcast "Animetes edetanes, arrels de llegenda"
Ací vos portem el vídeo de la gravació a Llíria, al Casal Jaume I del Camp de Túria d’@AccioCulturalPV, del nostre quart podcast on contàrem amb la participació de Josema de Miguel, Manolo Sànchez, Joan Domínguez i Carme Cardona. També posàrem una cadira per al Butoni, Greixer, Moro Mussa, Saginer, Banyeta, Cuca Fera, Carronya i restant univers d’espanta criatures que poblaven el nostre món imaginari, en una nit com la dels difunts, oralment i perduraven entre nosaltres eternament de generació en generació. Si observeu amb cura, vos adonareu de la seua presència entremig de les paraules dels nostres experts de les “Cròniques edetanes”.
31 d’octubre 2021
Animetes edetanes, arrels de llegenda
Des de l'Edeta bimil·lenària B. C., fins a l'actual Edetapuntcom hi ha un fil conductor que connecta tots dos mons: la por a la mort, els ritus funeraris i la creença en l'inframón. Si abans es pintaven ceràmiques i es picaven làpides, ara escrivim llibres de paper o els pengem a les xarxes, però el contingut és el mateix: què fem després de morts? I aquestes preguntes ens venen quan arriba la tardor i veiem la natura com "mor", i recordem el nostre final i el dels nostres veïns: morts pacífiques al llit o causades per una "mano ayrada". I les recordem a casa, llegint o mirant la tele, tal com abans les recordaven anant per uns camins sembrats de "creuetes" i "animetes soles" que ens imploraven una oració per tal d'alleugerir la seua vida més enllà...
22 d’octubre 2021
Algunes històries al voltant de la Torreta Redona
Si preguntàrem a qualsevol
veí o veïna de Llíria quelcom relacionat amb la Torreta, si ha estat alguna
vegada o la localització geogràfica, de segur que molta gent ens contestaria
afirmativament i situaria correctament les restes d'aquest paratge, molt
popular a la nostra ciutat, especialment entre les generacions més majors.
Familiars de Manolo Sànchez en la Torreta Redona als anys 50 |
17 d’octubre 2021
Ara el podcast: "Els Pobles Edetans parlen els uns dels altres"
El passat 19 de setembre recuperàvem el vídeo íntegre de la presentació del llibre “Els Pobles Edetans parlen els uns dels altres” de Joan i Neus Domínguez (il·lustrat per Josep Fornieles) tot un complet i excels treball sobre toponímia, tòpics, versets, cançonetes i poemes, dites i gentilicis entre més manies dels pobles del Camp de Túria. I ara vos el deixem en format podcast per continuar gaudint d’aquest treball que continua ben viu: