“Jo
sí que he corregut pobles,
he
estat en Benissanó,
Benaguasil
i la Pobla,
i
ara estic a la presó...”
(José Durán ens va recuperar la
lletra de com es cantava al Camp de Túria a la primera meitat del segle passat la
“Malaguenya de Barxeta”)
L’Institut
d’Estudis Comarcals del Camp de Túria va editar el 2010 un llibre sobre toponímia, tòpics, versets, cançonetes i
poemes, dites i gentilicis entre més manies dels pobles del Camp de Túria.
Els Pobles Edetans parlen els uns dels altres (des d'ací podeu adquirir-lo) és
un treball de no poc risc de Joan i Neus
Domínguez, il·lustrat per Josep
Fornieles, que es va presentar el 25 de març d’eixe any al Casal Jaume I de
Llíria. I davall vos deixem íntegre el vídeo d’aquell acte
com a testimoni que, malgrat els anys, aquest treball excels continua ben viu.
Un
estudi de molt d’interés que, entre més apostes, prova de trobar una fórmula de
consens, raonada i explicitada, a favor de la denominació ‘Els pobles edetans’.
Il·lustracions dels pobles, a la manera dels naturalistes que fan estudi de
camp, una proposta freinetista de recuperació d’espais i paisatges rurals que
van desapareixent, com molt del lèxic i les maneres de dir, de provocar-se, els
uns veïns contra els altres.
Un
altre encert del llibre, sens dubte, és la dedicatòria al professor Manuel
Sanchis Guarner, Els pobles valencians parlen els uns dels
altres, i a Josep Maria Jordan, prohom sens dubte del concepte Camp
de Túria.
