Un viatge cap al món d’imatges del Bon Pastor

L’església del Bon Pastor es troba ubicada a la Vila Vella de Llíria. Parlem d’un hospital medieval de visita més que recomanable, i encara que hi podem gaudir d’ell durant tot l’any, és pels voltants de Setmana Santa quan la seva visita adquireix un major interès, donada la temàtica que conté aquest monument, especialment el seu mural. Aquests tipus d’hospitals varen funcionar amb unes característiques comunes entre els segles XII i XVI. Eren institucions que acollien pobres, malalts i pelegrins, que es feien càrrec de tota la població que no disposarà de mitjans econòmics suficients per a rebre assistència mèdica, en cas de malaltia o altre tipus de necessitats, com ara ajuda alimentària, etc.

En realitat funcionaven com a garants d’equilibri en una societat amb una pobresa sistèmica que calia controlar d’alguna manera. En l’ordre teològic, aquestes institucions benèfiques compleixen unes funcions caritatives que formaven part de l’imaginari medieval cristià. La caritat es considera com una de les tres virtuts teologals i l’hospitalitat com una de les 7 obres de misericòrdia, una de les formes de mostrar l’amor diví. Una forma que empraven les oligarquies locals per a exercir el poder i assegurar el prestigi familiar i l’ascens social. En l’orde religiós es busca el perdó diví i la salvació de l’ànima. Trobem diversos eixamples d’aquest tipus d’institucions de funció similar al Bon Pastor de Llíria arreu de la nostra geografia: Sant Joan de l’Hospital a València, alguns inclús han sigut l’origen de nuclis de població ben coneguts, com ara l’hospital de Sant Llàtzer de València, més conegut actualment com a barri de Natzaret, on es tractaven malalties infeccioses, en aquest cas la lepra, el de Sant Antoni, que tenia cura dels malalts d’ergotisme, malaltia més coneguda com “el foc de Sant Antoni”, molt interessant és també el cas de l’Hospital d’Innocents, Folls i Orats, promogut pèl religiós mercedari Gilabert Jofre, el primer centre del món en el tractament de malalties mentals. Aquestes institucions medievals es trobaven presents arreu de tot el món d’influència cristiana. Hi tenim un bon Eixample a l’Ospedale di Santa Maria della Scala, a la Sala del Pellegrinato, a Siena, a la regió italiana de la Toscana.

En l’ordre arquitectònic el Bon Pastor mostra un aspecte molt auster des de l’exterior, un edifici sense finestres per a fer entrar la llum. Una façana amb una porta moderna, de fusta dóna pas a un interior on podem trobar unes estructures medievals, tres arcs gòtics que són les restes de la planta originària, més gran que l’actual, i que ocupava pràcticament tot l’espai de la plaça on encara es troba ubicat. No es conserva cap element de la façana original que permeta fer-se una idea de com era la distribució interior de l’antic hospital. No obstant això, aquests tots aquests edificis contenien elements comuns: sales separades amb llits per a homes i dones, menjador, sala del cirurgià, del mossèn, etc. Cal assenyalar que una de les funcions d’aquests hospitals era l’atenció als pelegrins, la física, però també l’espiritual, si un pelegrí es trobava en situació de malaltia greu i la seva vida estava en perill, després de rebre els Sagraments en un d’aquests hospitals es considerava que l’objectiu del pelegrinatge s’havia completat, garantint-se així el desitjat perdó dels pecats. Cap a finals del segle XIV sembla que aquest emblemàtic edifici es troba en hores baixes, per a la Llíria del moment ha quedat obsolet, i es planteja la construcció d’un de nou, al Raval d’Avall, a l’actual carrer Juan Izquierdo. On es trasllada el nou Hospital. A partir d’eixe moment l’antic hospital medieval passa a ser seu de la Confraria de Jesucrist, que, recordem, també té l’almoina com una de les seves funcions, tal vegada la principal. Amb el temps adquireix el nom actual del Bon Pastor, nom pel qual tots coneixem aquest emblemàtic edifici del patrimoni valencià.

A conseqüència de l’estat ruïnós de l’edifici al segle XIX es du a cap una reforma que elimina bona part de les estructures medievals, no obstant això, però, els canvis, afortunadament, respecten un element d’interès extraordinari que encara es conserva al mur de capçalera de l’actual església del Bon Pastor. Es tracta d‘un mural al fresc que pertany d’estil Gòtic Lineal, més propi d’estils artístics anteriors, segle XIV, que de l’època de la seva realització, segle XV, a causa del fet que Llíria, encara que important vila dins de l’estructura política del Regne de València, es troba fora dels espais geogràfics, i dels patrons econòmics, que reben el benefici del contacte primerenc amb els corrents artístics innovadores, especialment les procedents d’Itàlia, com succeeix, per exemple a la ciutat de València.

 

Les relacions amb Nàpols i Sicília, part aleshores de la Corona d’Aragó permeten un contacte amb els corrents artístics procedents d’Itàlia, centre creador i difusor de la cultura europea d’aquell moment. El mural mostra l’Anunciació del naixement de Jesús a la Verge Maria per part de l’Arcàngel Gabriel. Una altra escena ens mostra la Passió i mort de Jesús, relacionant aquests dos moments de la seva vida mitjançant detalls i simbologies i recursos recurrents en l’ideari religiós que impregnava aquell període històric.

 

Cal passar ara a fer un recorregut visual per aquest emblemàtic element del nostre patrimoni. En el mur de capçalera, davant de nosaltres, tenim el mural que està configurat en dos espais separats per una franja roja, l’espai inferior que correspon a una Anunciació i el superior a una escena on es representa la mort de Jesucrist en la Creu. L’espai inferior ens mostra el moment en què l’Arcàngel Gabriel anuncia a Maria el naixement del seu fill concebut segons la teologia cristiana sense intervenció humana.

Aquest fet dóna sentit a la simbologia vegetal que li dóna gran interès a aquesta pintura, símbols que podem trobar , si ens fixem, a moltes obres d’art amb temàtica similar, especialment a Itàlia, tant a l’època en què predomina l’estil Gòtic com al Renaixentista i altres estils que formen part de la història de l’art. En simetria amb la imatge de Jesús crucificat i destacant sobre la resta dels elements de la pintura trobem un gerro amb un motiu vegetal, uns lliris blancs tancats. Aquest fet conté diversos significats com ara la representació de l’obra de Jesús a la terra, representant també la puresa de la Verge. Tenim notícia de la simbologia del lliri blanc almenys des del temps dels egipcis, com a flor lligada a la renovació de la vida, ací vull fer una ressenya sobre el tema dels lliris recomanant la visualització dels vídeos del professor Daniel Climent Giner, professor de ciències naturals i divulgador etnobotànic, on trobareu una informació més completa sobre la simbologia de les plantes que la que us pot donar un simple guia local com jo. Amb el temps, el cristianisme assimila aquest símbol, i de fet, a l’època medieval els reis de la corona d’Aragó, que eren ferms defensors del culte a la Verge, impulsen aquest culte de tal forma que algunes ciutats, com Lleida, i viles reals, com Llíria fan ús dels lliris blancs als seus escuts heràldics com a forma d’adhesió a la Corona.

Podem trobar lliris al teixinat de La Sang, a la façana de l’Ajuntament renaixentista, així com a l’església Barroca de l’Assumpció, escuts que representen la ciutat de Llíria des de l’època foral. La Verge, coronada, seu a un seient cerimonial, recolzada sobre una tela que exorna la seva imatge, decorada amb brocats d’euterques, de tradició mudèjar, utilitzats des de temps molt antic, que adquireixen, però, gran prestigi al califat de Còrdova. Els motius solen ser vegetals, normalment amb fruits, raïm, dàtils, pinyes, magranes, carxofes, etc. Inclús algunes vegades es feia un tractament amb els fruits per a donar formes geomètriques o estreles de vuit puntes.

 

Manuel Sànchez Vidagany

 

(Aquest article originalment es va publicar al diari digital “La Veu de Llíria”: des d'ací accedireu a ell)