30 de juny 2021

Històries d'Edeta: el mosaic dels Dotze treballs d'Hèrcules

 Al ja llunyà 1941 desaparegué definitivament de Llíria. Durant els prop de vint-i-cinc anys que va romandre ací des del seu retrobament, infinitat de personalitats de casa nostra i estrangeres s'aproparen al Camp de Túria per a admirar-lo. Estem parlant del mosaic dels “Dotze treballs d'Hèrcules” de Ca Porcar, part important del patrimoni edetà i que vuitanta anys després, a l’estiu del 2021, retorna, no l’original, amb una magnífica i fidelíssima replica al paratge on va ser descobert el 1917. Una magnifica iniciativa de la regidoria de Turisme i Patrimoni de Llíria, de Joan Vicent Candel que va plantejar la idea des del projecte de les “Meravelles Llirianes”, també  Josep Cano, arquitecte, per portar a cap una tasca que no era gens fàcil, com fer possible la col·locació del Mosaic en el seu lloc de trobada original, i destacar especialment el treball de l’escultor Rodolfo Navarro, que més que una rèplica ha creat una gran obra d'art d'elevada qualitat.

Mariano Benlliure el 1928 visitant el mosaic a Ca Porcar

Però anem amb la història d’aquesta història. A principis del segle XX a Llíria es comencen una sèrie d'obres de millora que amb el temps transformaran part del nostre entorn urbà. Algunes d'elles són la nova canalització de ciment de la Séquia Major, inaugurada el 1912, o l'enjardinament de l'espai que en un futur serà conegut com «el Passeig de la Bombilla», que els llirians anomenaran així per comparar-lo amb el passeig del mateix nom existent a Madrid, no sense un punt d'ironia.

Fent de límit amb el passeig posseïa una casa en propietat En Francisco Porcar López, edetà insigne, que Josep Durán descriu com «advocat i oficial de correus, gran artista, excel·lent fotògraf, llirià de soca, gran aficionat a la prehistòria i el folklore». El 1917 va decidir fer unes obres al jardí per a construir un pou per al servei del xalet, habitatge que encara existeix, i que al poble és conegut com a Ca Porcar.

Ca Porcar 1917

Arran d’aquests treballs s'hi va fer una troballa arqueològica excepcional, un mosaic que al seu temps estaria situat a una habitació possiblement part d'una domus romana datada entre els segles I al III a.n.e. Aquesta obra d’art, de forma rectangular mesurava 4,50 metres de longitud per 5,5 d'amplada

Troballa del mosaic el 1917
S'hi trobava emmarcat per una sanefa de motius vegetals, possiblement heura (recordem que Baco, déu del vi, es representava amb el cap cobert amb una corona d’aquesta planta). L'interior apareix dividit en dues zones, la meitat superior de la qual es troba decorada amb motius geomètrics que formen triangles blancs i negres realitzats amb tessel·les (opus tessellatum), i una altra zona de 3,27 m de llarg per 2,43 m d'ample, concentra dotze quadres que envolten el motiu central on podem veure l'heroi Hèrcules al costat de la reina de Lídia, Òmfale, a qui haurà de servir.

A cada quadre es narren les penitències, els treballs, que hagué de pagar l'heroi per ser perdonat per l'assassinat de la dona i dels seus fills en un atac de bogeria induït per la deessa Hera. Hèrcules va haver de posar-se sota les ordres del rei Euristeu de Micenes, el qual li va ordenar dotze tasques aparentment impossibles d'assolir.

Farem a continuació una descripció dels dotze treballs, començant pel quadre superior esquerre i en el sentit de les agulles del rellotge.

El cinturó d'or d'Hipolita

La filla del déu de la guerra Ares i de la reina amazona Otrera posseïa un cinyell màgic que li havia regalat son pare. Hèrcules, a petició d'Admete, filla d'Euristeu, va estar comminat a obtenir-lo, va arribar al port de Temiscira, on fou rebut per Hipòlita, que li va prometre donar-li'l de grat. Llavors, Hera, enemiga d'Hèrcules, és disfressa d'amazona i feu córrer una mentida: Hipòlita havia estat segrestada per l'heroi. Les amazones atacaren la nau i Hèrcules els feu front, matà a Hipòlita i obtingué el cinyell.

El Senglar d'Erimant

Un porc salvatge monstruós provocava el pànic entre els habitants d'Erimant. Era enorme i, el que és pitjor, s'hi alimentava de carn humana. Hèrcules trobà el senglar, i després d'una persecució que durà diverses hores, el va acorralar a una zona coberta de neu on, llençant-se sobre la bèstia, el va lligar amb cadenes i el portà als muscles viu, fins a Micenes, on el tirà als peus d'Euristeu.

El gos Cèrber

Aquest era el gos del déu Hades, un monstre amb tres o cinquanta caps, depén del relat on és basem, amb una serp en lloc de cua. Cèrber guardava les portes de l'inframón, del regne dels morts, del regne d'Hades. La seua funció era que els morts no isqueren i no hi entraren els vius. Segons versions, Hèrcules lluità amb Cèrber fins a treure'l de l'Hades, en altres se'ns diu que l'heroi i semidéu es va dirigir amb amabilitat a Cèrber, que quan es veu ben tractat per primera vegada en la seua vida, accedí a eixir-ne de l’Hades sense oposar-ne gens de resistència.

Els estables d'Augias

Àugies era rei d'Élide, fill del tità del sol Hèlios i de Nausidame. Per designi dels déus, els ramats d'Àugies no patien de cap malaltia, de manera que amb el temps va posseir el ramat més gran del seu país.Eren ben coneguts els seus estables, que no havien estat mai netejats, fins que va netejar-los Hèrcules en una sola jornada enderrocant un parell de les quatre parets dels estables i desviant del seu curs dos rius propers, , malbaratant els desitjos d'Euristeu que havia enviat confiat  en els riscos d'una missió impossible.

Els ramats de Gerió

Aquesta prova consistia en robar els animals del gegant Gerió, fill de Crisaor i Calírroe. Era un monstre amb tres cossos, amb tres caps i les seues extremitats, Gerió vivia en una illa oceà endins on posseïa un gran ramat, un gos anomenat Ortro i el pastor Eurició que les cuidava. Pel camí  a l’obstacle, Hèrcules construí dues columnes a l'actual estret de Gibraltar per commemorar el seu pas. En arribar, Hèrcules li furtà un ramat de bous i vaques roges. Enfurit, Gerió lluità contra Hèrcules, que li llençà una fletxa enverinada que va travessar els tres cossos.

Les egües de Diomedes

Diomedes posseïa quatre egües que menjaven carn humana, les tenia lligades amb cadenes i les alimentava amb la carn de la gent innocent que s'hi decidia a visitar-lo. Hèrcules, al cap d'un grup de voluntaris, aconseguí arravatar-li-les, Diomedes, no obstant, contraatacà amb el seu exèrcit, però va ser vençut per Hèrcules, que llençà el cos a les egües, que el devoraren. Els animals, després de l'àpat, esdevingueren tan manses que Hèrcules les va poder lligar al carro de Diomedes i se les emportà a Micenes, on foren regalades a Hera.

Les pomes d'or de les Hespèrides

Les Hespèrides eren unes nimfes que cuidaven un jardí màgic, amb pomes d’or, en un país molt llunyà. A eixe indret habitava Atles, Tità que sostenia el món, a qui Hèrcules va proposar rellevar a canvi de les seues pomes. Atles acceptà ja que no volia tornar a suportar la pesada càrrega i Hèrcules, que recordem en eixe instant ocupava el lloc del Tità, li va demanar un coixí per suportar-hi millor el pes. Atles hi estigué d'acord i, quan tingué un altre cop el cel sobre les espatlles, l'astut heroi recollí les pomes d’or fugint i deixant Atles enrere amb la seua càrrega.

El bou de creta

Euristeu encarregà a Hèrcules que li portara viu el bou de Creta. L'heroi acceptà i va demanar ajuda al rei Minos, el qual s'hi va negar, encara que li va permetre capturar-lo amb la condició que el caçara tot sol. L’animal corria salvatge per les terres de Creta, envestint i matant tothom qui es creuava pel seu camí i ningú no gosava matar-lo. Hèrcules, gràcies a la seva força prodigiosa, aconseguí capturar el bou i portar-lo a Micenes, on finalment fou sacrificat.

L'Hidra de Lerna

l'Hidra era un horrorós monstre que respirava foc, tenia el cos d'un lleó i nou caps de serp. Hèrcules, juntament amb Iolau, va intentar matar-lo, però cada vegada que tallava un cap, en creixien dos més al seu lloc. Així doncs, a mesura que Hèracles anava tallat caps, Iolau una torxa encesa anava cremant les ferides que deixaven. Així cauteritzades, les ferides no podien originar nous caps i finalment l'hidra morí.

El lleó de Nemea

Hèrcules va escanyar amb els seus braços el Lleó de Nemea, un animal monstruós que aterria la població i que ningú aconseguia caçar perquè era invulnerable a qualsevol arma. Hèrcules aleshores deixà de banda l'espasa i matà el lleó amb la força dels seus braços, ofegant-lo. Li va arrencar la pell i se la va posar damunt les espatlles com a armadura. El lleó es va convertir en la constel·lació de Lleó.

Les aus del llac Estímfal

Eren monstres terrorífics amb urpes, becs i ales de bronze, que atacaven persones i ramats per menjar-se'ls. Hèrcules les va dispersar amb uns platerets de bronze que li va regalar Atena i que produïen un soroll terrible. Un cop dispersos a cel obert, Hèrcules els abaté amb unes sagetes enverinades. Amb els ocells, Hèracles ha vençut monstres de tots els elements: terra (com el lleó), aigua (l'hidra) i aire (aquest treball). És, per tant, un heroi global, capaç de guanyar en totes les circumstàncies.

La cérvola de Cerínia

Tenia banyes d'or, peülles de bronze i era l'animal més ràpid conegut. Durant tot un any va ser perseguida per Hèrcules, que no hi podia atrapar-la. Finalment l'heroi la va ferir en un tendó amb una fletxa quan l'animal es va aturar un moment a beure aigua i se la va carregar al coll. Porcar, com ja hem dit, gran aficionat a l'arqueologia, el va conservar a l'espai original de la troballa, va condicionar el jardí que l'envoltava i que al costat d'una diversitat de peces d'època romana, tant de l'excavació com de col·lecció pròpia, formaren un espai que va ser visitat per molta gent amant de l'art i de la història.

Porcar era, com ja hem dit, gran aficionat a l'arqueologia i el va conservar a l'espai original de la troballa, va condicionar el jardí que l'envoltava i que al costat d'una diversitat de peces d'època romana, tant de l'excavació com de col·lecció pròpia, formaren un espai que va ser visitat per molta gent amant de l'art i de la història.

El mosaic dels dotze treballs d'Hèrcules de Llíria va romandre al seu lloc històric, per al qual originàriament fou creat, fins al 1941 quan va anar a parar al museu Arqueològic Nacional d'Espanya, situat a Madrid... altra peça emblemàtica més del patrimoni valencià, com el cas de la Dama d'Elx per exemple, lluny de la terra on va ser concebuda, on la gaudiren, on la van retrobar i que, en propietat, l'ha d'acollir...

Manuel Sànchez Vidagany 

(Muntatge gràfic @vicentgalduf)

+Info: Un mosaic romà torna a Llíria gràcies a la rèplica de l’artista Rodolfo NavarroL'obra està feta a mà tessel·la a tessel·la, com el confeccionaren els romans fa 2.000 anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada