Toca escriure ara (1) de la "Llíria negra", amb un fet luctuós que va ocórrer a la plaça Major del nostre poble el 1870, i que va colpir la població per la seua extrema violència i la feredat amb què van actuar els autors de la malifeta.
Més endavant (2), i amb el
pas dels anys, els fets es van mesclant i confonent en un totum revolutum i es
va atribuir aquest crim a la quadrilla
de roders de llegenda del Camp de Túria dels «Blaus», dels que no es coneix el seu grau de participació en
el crim, excepte la seua relació «laboral» discontinua amb el Minyonet de
Macastre, el tio Joan de la Marina i altres elements destacats del bandolerisme
del moment.
Al final el cas no es va resoldre mai i va
quedar com un de tants que van succeir en aquells anys tan convulsos.
Durant els anys setanta del
segle XIX l'estat burgés es va consolidant a l'estat espanyol, açò implica
l'establiment de les diverses institucions que conformen els estats moderns:
cossos de seguretat, institucions judicials, d'hisenda, etc. Amb el seu
reforçament l'estat avança en la seua lluita pel control de la complicada
situació sociopolítica del moment que afavoria l'acció del bandolerisme. La
societat canvia i les injustícies són canalitzades pels idearis dels partits
polítics moderns. La gent ja no es tira a la muntanya quan se sent maltractada,
denúncia o tira la culpa al capitalisme que s'imposa encara que en el cas
d'Espanya de manera lenta i amb grans contradiccions.
Amb aquest panorama els
roders o bandolers, com més us agrade, van perdent suport popular i aquests van
sent detinguts i molts d'ells executats de manera legal alguns i de manera
il·legal els més coneguts i considerats més perillosos, i en aquest llistat
entren els personatges que hem anat nomenant al llarg d'aquestes notes
informatives.
A continuació, i per a
finalitzar, oferim un llistat dels membres de la colla de roders dels quals hem
anat parlant amb el seu destí final.
El Minyonet de Macastre.
Detingut el 1872, mort en corda de presos* el setembre
d'aquest any a l'altura del coll de l'Arena, a Xest, quan era traslladat a les Torres de Serrans de València.
Simeó
i Lluís Cerezo Raimundo «els Blaus» els van fer «suïcidar» a la presó d'Alger el 19
d'octubre de 1872.
Vicent
Estruch Mascarell el «tio
Joan de la Marina»; mort el novembre de 1878 en corda de presos*, quan
era portat des de la presó de Carlet a les Torres de Serrans de València.
(*) Morir en corda de presos: llei de fugues, usada per a executar presos de manera il·legal en casos excepcionals.
Amb aquest article encetem la secció “Els nostres roders” on anirem informant sobre mes fets d'aquests roders en Llíria i comarca, no obstant si voleu dades mes precises us recomane la compra i la lectura del llibre de Manel Arcos i Martínez: "Bandolers de llegenda en terres del Xúquer i el Túria"
Referències esmentades a
l’article:
(1) Primera
part de l’escrit, publicat a Facebook el 14 de juliol de 2019
(2) Segona part de l’escrit, publicat a Facebook el 19 de juliol de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada