06 de juny 2021

La llei del gallet: el trist final de Salvador Esteve en temps dels roders

Toca escriure ara (1) de la "Llíria negra", amb un fet luctuós que va ocórrer a la plaça Major del nostre poble el 1870, i que va colpir la població per la seua extrema violència i la feredat amb què van actuar els autors de la malifeta.

El dijous dia 10 de novembre d'eixe any el vicari de la parròquia de la plaça Salvador Esteve Valero, natural de Riba-roja de Túria i conegut com "el Florero", va ser disparat i ferit de mort a les cinc i mitja del matí quan es dirigia a oficiar la missa primera.

L'atemptat va ser comés des de la porta del café Guisoris, de Gregorio Faubel i actualment farmàcia Cerdà, que feia cantonada amb el carrer de la Gila. El capellà va rebre 11 ferides de bala disparades amb un trabuc, va poder arribar al replanell de l'escala de l'església de l'Assumpció on el van auxiliar encara que morí a les vuit de la vesprada del mateix dia 10 de novembre de 1870. El religiós Salvador Esteve pertanyia a una de les famílies més riques i influents de Riba-roja i curiosament son pare, Salvador Esteve Martínez, també va ser segrestat i assassinat el juny de 1869.


Malgrat que el fet va ser vist per diverses persones, tots els testimonis del fet es van negar a donar informació, tenallats pel pànic. Es va acusar del crim a la colla de bandolers del tio Joan de la Marina i en concret al Minyonet de Macastre, el seu membre més sanguinari i va concloure momentàniament amb la detenció d'un veí de Riba-roja per col·laborador.

Més endavant (2), i amb el pas dels anys, els fets es van mesclant i confonent en un totum revolutum i es va atribuir aquest crim a la quadrilla de roders de llegenda del Camp de Túria dels «Blaus», dels que no es coneix el seu grau de participació en el crim, excepte la seua relació «laboral» discontinua amb el Minyonet de Macastre, el tio Joan de la Marina i altres elements destacats del bandolerisme del moment.

Al final el cas no es va resoldre mai i va quedar com un de tants que van succeir en aquells anys tan convulsos.

Durant els anys setanta del segle XIX l'estat burgés es va consolidant a l'estat espanyol, açò implica l'establiment de les diverses institucions que conformen els estats moderns: cossos de seguretat, institucions judicials, d'hisenda, etc. Amb el seu reforçament l'estat avança en la seua lluita pel control de la complicada situació sociopolítica del moment que afavoria l'acció del bandolerisme. La societat canvia i les injustícies són canalitzades pels idearis dels partits polítics moderns. La gent ja no es tira a la muntanya quan se sent maltractada, denúncia o tira la culpa al capitalisme que s'imposa encara que en el cas d'Espanya de manera lenta i amb grans contradiccions.

Amb aquest panorama els roders o bandolers, com més us agrade, van perdent suport popular i aquests van sent detinguts i molts d'ells executats de manera legal alguns i de manera il·legal els més coneguts i considerats més perillosos, i en aquest llistat entren els personatges que hem anat nomenant al llarg d'aquestes notes informatives.

A continuació, i per a finalitzar, oferim un llistat dels membres de la colla de roders dels quals hem anat parlant amb el seu destí final.

El Minyonet de Macastre. Detingut el 1872, mort en corda de presos* el setembre d'aquest any a l'altura del coll de l'Arena, a Xest, quan era traslladat a les Torres de Serrans de València.

Simeó i Lluís Cerezo Raimundo «els Blaus» els van fer «suïcidar» a la presó d'Alger el 19 d'octubre de 1872.

Vicent Estruch Mascarell el «tio Joan de la Marina»; mort el novembre de 1878 en corda de presos*, quan era portat des de la presó de Carlet a les Torres de Serrans de València.

Josep Cerezo Raimundo, «el Blauet», mort el gener de 1879 a Alfarb, al barranc de l'Almaguer, també de sobredosis de plom.

(*) Morir en corda de presos: llei de fugues, usada per a executar presos de manera il·legal en casos excepcionals.

Amb aquest article encetem la secció “Els nostres roders” on anirem informant sobre mes fets d'aquests roders en Llíria i comarca, no obstant si voleu dades mes precises us recomane la compra i la lectura del llibre de Manel Arcos i Martínez: "Bandolers de llegenda en terres del Xúquer i el Túria"




Manuel Sànchez Vidagany

Referències esmentades a l’article:

(1) Primera part de l’escrit, publicat a Facebook el 14 de juliol de 2019

(2) Segona part de l’escrit, publicat a Facebook el 19 de juliol de 2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada