Noms populars: Santaula, flor de Sant Joan, fel de la terra, pericó roig, acaba-cases.
Usos: de sabor molt amarg, tònica, aperitiva, depurativa.
![]() |
Santaula al camí dels Olivarets de Llíria |
Segons ens conta Joan Pellicer
al seu llibre “Costumari Botànic”:
+ "Es posen un o dos brots amb aigua a la rosada i es pren en
dejú per fer ganes de menjar" a la Font d'en Carròs (la Safor).
+ "El perico neteja molt bé els budells i millor mesclat amb sàlvia. Bullir un minut i mig" a l'Orxa (Comtat).
+ "Santaula per a netejar i per a les hemorroides" a Benimaurell (Marina Alta).
+ "Per al flat" a Callosa d'en Sarrià (Marina Baixa).
Dita: "Santaula, para taula" Beniaia (la Vall d'Alcalà), Parcent (la Marina Alta) Benigànim (la Vall d'Albaida).
![]() |
Flor de Centaurium quadrifolium |
Les flors, molt característiques, tenen un color rosa intens, amb cinc pètals disposats en forma d’estel, donant lloc a la seua floració entre abril i setembre.
Manuel Sànchez Vidagany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada