31 de juliol 2021

Llíria en temps de guerra: petjades de l'últim combat

A la primavera de 1938 la sort de la guerra sembla decidida: les tropes de Franco han trencat el front de Terol arribant a Vinaròs i partint en dos els territoris lleials a la República.

El front se situa als pobles veïns de l'Alt Palància i els Serrans, tot ben proper a nosaltres.

Amb el silenci de la nit Llíria sentirà el soroll, terrible, de les bombes i obusos que estan sembrant la mort a les comarques veïnes.

És la denominada "Batalla de Llevant".

Búnquer del Caramello 

26 de juliol 2021

Coses de despús-ahir: Llíria, reculant en el temps

Fa 200, o més, aigua, completament aigua... però 170 milions d'anys enrere, Llíria ja tocava els peus a terra... 

Amb el web Ancient Earth pots rastrejar on es va situar un lloc en particular de la Terra fa desenes o centenars de milions d'anys... clava-li el nom del teu lloc preferit... i vola... nosaltres hem seleccionat el Museu Arqueològic de Llíria, al centre just de la Vila Vella...

Durant el Triàsic, si fa o no fa reculant dos-cents vint milions d’anys (aproximadament ja que la nostra memòria ja ens falla) a Llíria estàvem rodejats d’aigua, la mar estava a tocar la mà... i la platja, l’autèntica, la de les ones (i no pas Dugarref!) estava al nostre terme...

Llíria fa 170 milions

22 de juliol 2021

Te de roca (Jasonia glutinosa)

Planta herbàcia d'ús molt tradicional a Llíria, amb un característic olor  agradable, així com viscosa al tacte.

Creix a les zones de solana, als clevills de les roques, i el podem trobar arreu dels diversos  tossals i muntanyes de la geografia edetana.

Habitualment es collia a finals de primavera, aprofitant-se les tiges i  flors, sent d'un color groc ben cridaner.

A la senda de la Buitrera de Llíria

19 de juliol 2021

Històries d’Edeta: el mosaic dels Treballs d’Hèrcules a la fresca

A la fresca... i al Ponent. El 17 de juliol del 2021 quedarà gravat en la història del nostre web perquè en aquesta data, i en col·laboració amb la regidoria de Patrimoni de l’ajuntament de Llíria que ens va convidar a participar, vàrem encetar les visites guiades als 12 Treballs d’Hèrcules una vegada retornada una fantàstica rèplica del mosaic al seu emplaçament original a Ca Porcar. Prèviament també estiguérem a les Termes Romanes. La visita ens va proporcionar unes magnífiques sensacions, molt positives tant per la bona resposta com també per l’òptima connexió amb els assistents a l’activitat...

Al Santuari, a les Termes, així com al Mosaic, férem servir diversos recursos, entre ells especialment els etnobotànics.  Parlàrem dels  llorers i la seua relació amb el déu Apol·lo, divinitat de la música, les belles arts i també de l’endevinació, fet que el relaciona amb els santuaris oraculars. Explicàrem l’ús del roure i la carrasca per emetre els missatges de l’oracle mitjançant el soroll que feien les fulles mogudes pel vent.

El Mosaic a Ca Porcar

16 de juliol 2021

Materra, apunts sobre toponímia lliriana

Cap al 1979 un tema de Bob Dylan sonava amb insistència  als mitjans de comunicació i locals d’oci; el títol de la qual al seu anglés original és «Man gaves names to all the animals» (L’home donà noms a tots els animals), expressió que apareix a un llibre tan antic com la Bíblia (Gènesis 2:20).

El fet de posar nom a allò que ens envolta és tan antic, doncs, com la mateixa existència de l’ésser humà, que, més enllà del cas dels animals, es va veure en la necessitat de posar noms als llocs on habitava;  i que hui identifiquem mitjançant els «topònims».   

A Llíria en trobem de ben interessants i sols cal donar una ullada a algun d’ells per esbrinar fets i vivències que han estat part de la vida dels edetans  al llarg del seu esdevenir  històric, social i cultural, i que  ens parlen d’una diversitat de motius que han fixat els noms a l’imaginari col·lectiu.

Manolo al lloc, més o menys, de "Materra"...

12 de juliol 2021

Vocabulari agrari de Llíria: les figueres i la vereda del secà

Si vols menjar bones figues,

vernesques o politanes,

ves a la canyà de Serra.

Eixes entren sense ganes!

(cançó popular de Llíria)


Ens conta Josep Antoni Llibrer Escrig al llibre "El Finestral Gòtic", que el 1255 el bisbe de València, Andreu Albalat, va llogar dues mesquites ubicades a la vila de Llíria. Una al raval medieval, a l'interior del recinte emmurallat, i l'altra fora, probablement a l'actual barri de l'Aldea, situat als peus de la muntanya de la Torreta, a la mesquita existent aleshores en aquest barri hi havia, segons el document, una figuera.

L’associació entre les figueres i els espais de culte, com ara l'ermita de Sant Vicent o el santuari de Sant Miquel, es perllongarà al llarg dels segles posteriors a Llíria.

A les Fonts de Llíria

10 de juliol 2021

Remeis contra atacs viperins: Panical (II)

Al primer article sobre el Panical (Eryngium campestre) ja recordàvem les informacions al segle XVIII del botànic i naturalista valencià Cavanilles que als seus treballs indicava que d’aquesta planta “se n'ha fet ús per a guarir ferides, llagues i contra les picades dels escurçons...”

I l’amic Carles Asensi ens passa testimonis actuals de com en el segle XXI encara s’empra aquest remei a la muntanya.

A la imatge, de Juanjo Pastor Assaga, uns pastors curant amb panical una ovella mossegada per un escurçó. Va ser el 2 de juliol de 2015 a la via pecuària de Torís (Ribera Alta) a Sinarques (Plana d'Utiel). Tot un autèntic document, ja que actualment queda ben poca gent que faça servir aquests mètodes.

Curant amb panical

04 de juliol 2021

L’Òmfal de Llíria: el missatger dels déus

Fa dos mil anys els veïns de Llíria disposaven ja d'un “aparell de tecnologia de l’època” per a rebre ajuda i consells per part de les divinitats.

Tenien un mitjà a l'abast per intentar solucionar quefers i maldecaps diaris: la visita al Santuari Oracular d'Edeta, de gran prestigi arreu de la província tarraconense, tal com feien la resta de ciutadans romans   en els diversos Santuaris que s'hi podien trobar  arreu de l'immens territori de l'imperi, encara que aquesta tradició màgic-religiosa ja venia de molt antic i era part de la cultura de pobles com el grec i l'egipci.

Òmfal edetà
(continueu per a accedir al vídeo)