Materra, apunts sobre toponímia lliriana

Cap al 1979 un tema de Bob Dylan sonava amb insistència  als mitjans de comunicació i locals d’oci; el títol de la qual al seu anglés original és «Man gaves names to all the animals» (L’home donà noms a tots els animals), expressió que apareix a un llibre tan antic com la Bíblia (Gènesis 2:20).

El fet de posar nom a allò que ens envolta és tan antic, doncs, com la mateixa existència de l’ésser humà, que, més enllà del cas dels animals, es va veure en la necessitat de posar noms als llocs on habitava;  i que hui identifiquem mitjançant els «topònims».   

A Llíria en trobem de ben interessants i sols cal donar una ullada a algun d’ells per esbrinar fets i vivències que han estat part de la vida dels edetans  al llarg del seu esdevenir  històric, social i cultural, i que  ens parlen d’una diversitat de motius que han fixat els noms a l’imaginari col·lectiu.

Manolo al lloc, més o menys, de "Materra"...

Els topònims ens  permeten rastrejar certs fets com la necessitat  d’accedir-hi als  llocs en un temps que no existia el GPS, els trobem  relacionats amb la propietat de certs espais rurals,  amb el nom d’una séquia, d’un camí,  de l’abundància d’una planta, d’un arbre, cultivat o no, també alguns, però,  associats  a la corrupció i el bandolerisme...

El cas de l’Olivera de Materra és un de paradigmàtic;  avui en dia desapareguda i amb el nom en procés d'oblit total irreversible, s’hi trobava aïllada, al camí dels Frares, a l’altura del maset dels Panets (que alguns també l'anomenaven com a Caicons) i el camí del  Mas del Frare (conegut ara també com el del Palmeral). En el seu moment va ser molt popular a Llíria, tot un punt de referència geogràfica per als llauradors, ramaders, fornillers, traginers,  etc., també, però per als roders que es dirigien o procedien de les muntanyes de la Concòrdia; recordem que no molt lluny d’on s’ubicava l’Olivera de Materra descorre la Senda de Caruani, també coneguda com “la Senda dels Bandejats o dels Lladres”.

  El topònim pot tenir l’origen en un malnom, el del propietari de l’olivera, que seria conegut a Llíria com “materra”, l’única referència escrita sobre aquesta popular olivera la trobem al llibre “Perfiles, siluetes, glosas de mi tierra”, de José Durán, a un article sobre toponímia lliriana; on en unes línies molt breus se’ns parla de la  seua ubicació, a la que ja ens hem referit a un paràgraf anterior, també ens parla de la seua notable grandària i del nom del propietari al moment de la redacció de l’article; José Llopis Silvestre “Pasterà”.

A diferència del que  passa amb altres oliveres conegudes del  terme de Llíria, com la de l’Angelet o la  de la Fardeta, l’olivera de Materra  ja anys que ja no està i és molt poca la gent que encara en parla o fa referència d’ella. És, per  tant, un topònim en desús, que caldria tractar de conservar com a part de la nostra memòria col·lectiva, tal vegada fent una cosa tan senzilla com dedicar-li un carrer de la nostra ciutat; deixem ací la proposta...

Manuel Sànchez Vidagany

(Vídeo gravat per @vicentgalduf)