10 de juliol 2021

Remeis contra atacs viperins: Panical (II)

Al primer article sobre el Panical (Eryngium campestre) ja recordàvem les informacions al segle XVIII del botànic i naturalista valencià Cavanilles que als seus treballs indicava que d’aquesta planta “se n'ha fet ús per a guarir ferides, llagues i contra les picades dels escurçons...”

I l’amic Carles Asensi ens passa testimonis actuals de com en el segle XXI encara s’empra aquest remei a la muntanya.

A la imatge, de Juanjo Pastor Assaga, uns pastors curant amb panical una ovella mossegada per un escurçó. Va ser el 2 de juliol de 2015 a la via pecuària de Torís (Ribera Alta) a Sinarques (Plana d'Utiel). Tot un autèntic document, ja que actualment queda ben poca gent que faça servir aquests mètodes.

Curant amb panical

“Quan un escurçó pica la pota d'una ovella (ens conta @AmigJuanjo des de Caudiel a l’Alt Palància), cal colpejar suaument, però de manera persistent, amb el panical sobre la zona inflada tot provocant-li micropuncions que alliberen sang en milers de gotetes. Mitja hora i escaig, a poc a poc desapareix la unflor i l'ovella torna a caminar amb el ramat."

I Toti des de l’Alta Garrotxa amplia la informació: “d’acord però l’espinacal, panical blau, és molt millor contraverí per les mossegades de serp i d'escurçó. S'ha de fer suar la carn enverinada per expulsar-ne el verí, tot i que les pessigades d'escurçó tenen molta rabior i és difícil..." Amb un proverbi acaba @xaiecologic: "A pessigada d'escurçó, no hi ha temps per l'extremunció".

Rematem aquesta aportació de bell nou amb el nostre vídeo d’aquesta modesta, però salvadora, planta.

 

Manuel Sànchez Vidagany - Carles Asensi Torres - @vicentgalduf

2 comentaris: