12 de juliol 2021

Vocabulari agrari de Llíria: les figueres i la vereda del secà

Si vols menjar bones figues,

vernesques o politanes,

ves a la canyà de Serra.

Eixes entren sense ganes!

(cançó popular de Llíria)


Ens conta Josep Antoni Llibrer Escrig al llibre "El Finestral Gòtic", que el 1255 el bisbe de València, Andreu Albalat, va llogar dues mesquites ubicades a la vila de Llíria. Una al raval medieval, a l'interior del recinte emmurallat, i l'altra fora, probablement a l'actual barri de l'Aldea, situat als peus de la muntanya de la Torreta, a la mesquita existent aleshores en aquest barri hi havia, segons el document, una figuera.

L’associació entre les figueres i els espais de culte, com ara l'ermita de Sant Vicent o el santuari de Sant Miquel, es perllongarà al llarg dels segles posteriors a Llíria.

A les Fonts de Llíria


Dins d'aquestes funcions religioses associades a les figueres trobem aspectes que podem qualificar de màgics, com l'ús de la Figuera per invocar els poders divins amb l'objecte de rebre'n un benefici, com ara guarir els xiquets trencats, herniats mitjançant un ritual màgic-religiós, tal com va succeir a diverses poblacions valencianes, entre elles, Llíria.

Rituals de sanaciò dels xiquets trencats

Deixant de banda les seues connotacions màgiques i religioses, la figuera ha esdevingut un arbre amb una presència destacada a l'àmbit festiu de Llíria, al Carnestoltes, per eixample, on un dels personatges més populars era l’anomenat "tio de la figa".

La collita de les figues,  com les garrofes o el raïm, eren part de "la vereda del secà", de Llíria.

La recollida de les figues es feia en diversos plegons, amb un interval de vuit dies i   generalment els dissabtes per prioritzar la replega de les garrofes, i començava a mitjans del mes d'agost.

Una vegada arreplegades es portaven a casa i  si venien mullades s'estenien sobre terrats o teulades. Ja seques es procedia al seu emmagatzematge, col·locades sobre estores o sacs humits, s'hi estrenyen xafant-les amb els peus descalços, en capes, que podien assolir una grossor de dos metres.

Durant el temps d'emmagatzematge podien sorgir problemes com l’aparició de cucs, o que fermentaren per la aparició de fongs, calia doncs girar-les perquè no es feren malbé.

Era freqüent també que les figues plegades després de ploure estigueren terregades, fet que provocava una baixada de la qualitat i, per tant, dels preus.

Figues en cofí
Aquest preu s'establia tradicionalment el vuit de setembre i a partir d’eixe moment l’activitat del pesador, que supervisava la marxa del magatzem, era frenètica.

S'hi compraven els fruits distingint entre "bones", que es destinaven al consum humà, i "roïns", que es feien servir per a pinso i alcohol de cremar.

El preu més elevat es va assolir el 1922 ,amb l'incendi del port d'Esmirna a Turquia, quan després de començar la campanya amb un preu de catorze reals per arrova va assolir els vint-i-dos cap al set d'octubre.

Ja finalitzant direm que, com és lògic, un arbre com la figuera  ha tingut una gran influència sobre els diversos aspectes que conformen l'entramat de la vida quotidiana a Llíria.

Magatzem de figues seques
Ha influït a la toponímia, tenim la "Canyada de les Figueres", al Mas del Frare, o el conegut com el "carrer de la figuera", al nucli urbà.


Ben popular ha estat la figuera, també, del Mas del Frare, de la varietat d'ull de perdiu
.

Ha sigut un dels productes més populars i venut a la fira de Sant Miquel, en fi que aquest arbre i el seu fruit ha acabat sent part de la cultura popular de Llíria, i així ha estat al llarg de diversos segles.


Manuel Sànchez Vidagany
(Vídeo gravat per @vicentgalduf)

PS. Addenda d'acomiadament: vos deixem una imatge ben curiosa dels nostres veïns de Pedralba. Parlant de figueres allí tenen una ben encisadora i mística que creix al campanar de l'església del poble...

Campanar de Pedralba (els Serrans)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada