31 d’agost 2021

Ca Porcar, Llíria, els Treballs d’Hèrcules... i les imatges prodigioses de García Polop

 "... Manolo Sànchez, amb habilitat de guia experimentat, va aconseguir les claus del jardí on s’ubica la reproducció del mosaic dels treballs d'Hèrcules on vam anar ja prop del migdia. El Mosaic dels treballs d'Hèrcules va ser descobert l'any 1917. Està datat al primer terç del segle III. El mosaic forma part de la col·lecció estable del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya a Madrid. Llíria va haver de fer una magnífica rèplica i pense que encara estan intentant convéncer que Madrid se’l bescanvie, però ja se sap el que passa amb el patrimoni valencià, quan ix de casa difícilment torna...”

Jorge García Polop

23 d’agost 2021

El Mas del Frare, una casa de camp de Llíria al cor de la Concòrdia

 "Adéu al maset del Frare

i el racó de l’arbocer,

adéu la Penya del «Buho»

que a llenya no torne més."


Aquest caseriu està situat al camí d'Avanilles i Cucaló, antiga calçada de Llíria a Xèrica, conegut en el seu primer tram com camí de Caicons.

El mas, segons ens conta el cronista de Llíria Josep Duran, s'hi va fundar l'any 1761, el seu primer propietari fou el frare trinitari José Ferrando i després de la desamortització passà a mans de Gutiérrez de Tobar, veí de Madrid.

Segons Duran va ser adquirit per José Lleó el 1895, data que deu ser errònia ja que fins a l'última reforma, efectuada a les acaballes del segle XX, figurava a la porta una inscripció on es podia llegir "JLL. 1889", fet que hem pogut corroborar amb diversos treballadors del mas, jornalers, mitgers, etc.

La seua vinculació amb la família Lleó, en el seu moment molt influent a la ciutat de Llíria, la relació amb Miquel Pérez, diputat a Corts durant la República i la seua importància econòmica, fan que destaque històricament tant en l'àmbit local com en el comarcal, recordem ací la famosa frase en què es deia que al Mas del Frare es feien tantes bótes de vi com dies té l'any i que cada bóta conté, almenys, sobre dos-cents litres.

El Mas del Frare (foto de Carles Asensi)

13 d’agost 2021

Malrubí (Marrubium vulgaris): la matapuça edetana

Noms populars: Marrubí, malroig, malroit.

Curiositats: aquesta planta se l’anomena a Llíria Matapuça”, així com també als pobles que envolten la capital de Camp de Túria. Aquest mateix nom, “Matapuça”, el fan servir sobretot a l’Alguer i a molts altres indrets del nostre domini lingüístic per a referir-se a la menta borda (Mentha suaveolens).

Creix a les vores dels camins, en runams, sempre proper a llocs habitats. La planta fa una olor una mica desagradable i les fulles tenen un gust amarg i picant. Floreix a la primavera i a l'estiu, a partir del mes de maig.

Malrubí al camí dels Olivarets de Llíria. Foto de Jorge García Polop

07 d’agost 2021

L'alè i el cor de la Concòrdia: els fornillers de Llíria

L'any 2010, el 5 de maig exactament, vaig participar en la gravació d'un reportatge per a Canal 9 dedicat a un ofici avui en dia desaparegut i consistent en la replegada de llenya molla (romaní, coscoll, argelaga, etc.), i el seu trasllat als forns ceràmics de Manises, on era usada com a combustible. Aquesta llenya s'anomenava també "fornilla" i els treballadors que la tallaven i traslladaven "fornillers". Aquest ofici es portava a cap, en el cas de Llíria, a les muntanyes de la Concòrdia, als límits del terme municipal d'aquesta ciutat amb l'Alt Palància i els Serrans.