23 d’agost 2021

El Mas del Frare, una casa de camp de Llíria al cor de la Concòrdia

 "Adéu al maset del Frare

i el racó de l’arbocer,

adéu la Penya del «Buho»

que a llenya no torne més."


Aquest caseriu està situat al camí d'Avanilles i Cucaló, antiga calçada de Llíria a Xèrica, conegut en el seu primer tram com camí de Caicons.

El mas, segons ens conta el cronista de Llíria Josep Duran, s'hi va fundar l'any 1761, el seu primer propietari fou el frare trinitari José Ferrando i després de la desamortització passà a mans de Gutiérrez de Tobar, veí de Madrid.

Segons Duran va ser adquirit per José Lleó el 1895, data que deu ser errònia ja que fins a l'última reforma, efectuada a les acaballes del segle XX, figurava a la porta una inscripció on es podia llegir "JLL. 1889", fet que hem pogut corroborar amb diversos treballadors del mas, jornalers, mitgers, etc.

La seua vinculació amb la família Lleó, en el seu moment molt influent a la ciutat de Llíria, la relació amb Miquel Pérez, diputat a Corts durant la República i la seua importància econòmica, fan que destaque històricament tant en l'àmbit local com en el comarcal, recordem ací la famosa frase en què es deia que al Mas del Frare es feien tantes bótes de vi com dies té l'any i que cada bóta conté, almenys, sobre dos-cents litres.

El Mas del Frare (foto de Carles Asensi)

El mas, la casa, és una construcció de grans dimensions, a la seua quadra hi cabien tretze matxos lligats i al seu fumeral s'hi podien guisar sis paelles de diverses places.

S'hi dividia en dues plantes, la de baix per a mitgers, jornalers i l'estatger, i la planta de dalt per emmagatzemar collites, habitatge dels "senyorets", i despatx per rebre visites de familiars i tractants.

Fins als anys vuitanta del segle passat s'hi conservava un forn morú, exterior, pallers (on dormien les dones jornaleres a l'estiu), una era, i dos aljubs, un d'ells, de molt bonica factura, en ruïnes.

Destacaven els corrals, que acollien ramats transhumants, ja que el mas s'hi troba enllaçat amb la Vereda Real de Bétera.

Un dels punts més interessants del mas del Frare és el relacionat amb la toponímia, que s'hi conserva intacta, malgrat els canvis haguts en la finca que es divideix en les següents micropartides: Barranc del Vint-i-Quatre, Canyada de la Bassa, Barranc de Par en Par, el Colmenar, la Canyada de les Figueres, el Garroferal dels Frares, el Racó de Perols, el Pou, la Terreta Blanca, la Canyada del Groc, el Racó de Murgui i la Canyada de Congres.

Des del Mas del Frare (foto de Josep Vicent Montesinos)

Sobre el mas del Frare podríem seguir escrivint, parlar dels llauradors de la capa lluenta, capa social a la qual pertanya Lleó, que posseïa un "carro gros", signe de distinció, que tenia una capacitat per a dos mil cinc-cents quilos de càrrega.

Va ser la primera finca on es va utilitzar un tractor a Llíria, durant les primeres dècades del segle XX.

En fi, que les coses canvien. Hui en dia ningú se'n recorda de la figuera que hi havia a la porta del mas, de la varietat d'ull de perdiu, ni de les garroferes catxes, roges, matalaseres, de les vinyes de Pedro Ximénezeixaent o mamella de vaca, de les oliveres xangloteres i serranes... Almenys, però, que quede la memòria!

Manuel Sànchez Vidagany


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada