13 d’agost 2021

Malrubí (Marrubium vulgaris): la matapuça edetana

Noms populars: Marrubí, malroig, malroit.

Curiositats: aquesta planta se l’anomena a Llíria Matapuça”, així com també als pobles que envolten la capital de Camp de Túria. Aquest mateix nom, “Matapuça”, el fan servir sobretot a l’Alguer i a molts altres indrets del nostre domini lingüístic per a referir-se a la menta borda (Mentha suaveolens).

Creix a les vores dels camins, en runams, sempre proper a llocs habitats. La planta fa una olor una mica desagradable i les fulles tenen un gust amarg i picant. Floreix a la primavera i a l'estiu, a partir del mes de maig.

Malrubí al camí dels Olivarets de Llíria. Foto de Jorge García Polop

Propietats: el seu principi actiu, la marrubiïna, s'hi utilitza en malalties respiratòries com la bronquitis, tos ferina, etc. També és estimulador de la gana. Ben coneguda és una propietat del malrubí associada a la icterícia, malaltia anomenada popularment com "l'aliacrà”: per guarir-se d'aquest problema cal anar a orinar aquesta planta cada matí a primera hora durant nou dies.

Més Malrubí al camí dels Olivarets de Llíria. Foto de Jorge García Polop

A Llíria el feien servir els fornillers per a netejar d'insectes els matxos després d'esquilar-los. Però l'ús local més cridaner és, sens dubte, el de la seua utilització a les enramades per part dels joves que havien intentat festejar amb una xicona i hi havien obtingut carabassa, aleshores es posaven rams de malrubí a la porta de casa com a símbol de menyspreu.

Encara que hi havia altres formes de mostrar desaire, no ens estendrem perquè no tenen res a veure amb el pobre malrubí  a qui no volem carregar-lo amb més culpabilitats de les que li calen per a la seua condició de planta amb uns usos determinats.

Manuel Sànchez Vidagany

(Vídeo gravat per Miquel Izquierdo Fabra, fotos de Jorge García Polop) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada