30 de setembre 2021

De gaiatos i versos, fira de Sant Miquel de Llíria

Ja s'acosta Sant Miquel,
aquell que li fan les barres.
Jo menjaria torrons, Miquel
si tu me'n donares.

La fira de Sant Miquel de Llíria és una de les més antigues i arrelades al nostre calendari festiu del País Valencià. Es va instituir el 1446, sota la regència de Joan II, germà d'Alfons el Magnànim, mitjançant privilegi reial. Amb aquest decret la corona buscava la dinamització de l'economia d'una vila reial que calia enfortir fixant i augmentant la població de caràcter cristià, donada la importància estratègica del castell i la vila de Llíria, molt propera a la frontera amb Castella, envoltada d'una població de caràcter morisc i molt propera també a la ciutat de València.

El privilegi reial donava protecció a tothom que participés en la fira, que començaria el mateix dia de Sant Miquel i finalitzaria quinze dies després, encara que amb el temps s'hi va establir la famosa vuitava, dies que durava la festa oficial estricta.

26 de setembre 2021

Llíria i el riu Túria

L'aigua és un element imprescindible per a la vida humana, per això tots els pobles i ciutats tenen en compte l'accés a l'aigua en el moment de la seua fundació. La Llíria ibèrica, l'antiga Edeta, va desenvolupar-se dalt del tossal de Sant Miquel i per abastir-se d'aigua tenien dos punts quasi equidistants: la font de Sant Vicent i el riu Túria. La diferència entre l'un i l'altre és que l'aigua de la font es podia "conduir" fins al peu del poblat i el riu no. Els romans refunden la ciutat en la proximitat de la font i els musulmans acaben d'explotar la xarxa de reg, amb la qual cosa es desentenen definitivament del riu en benefici d'altres viles que podien aprofitar-lo millor. Tanmateix, Llíria sempre ha enyorat el riu, les tradicions populars i alguns intents d'allargar el seu terme fins a la vora de l'aigua donen fe d'aquesta nostàlgia fluvial.

 

Episodi 2 del podcast "Cròniques Edetanes" amb Manolo Sànchez, Joan Domínguez i Josema de Miguel. 



Accedir a l'Episodi 2 des de les següents plataformes de podcast:

19 de setembre 2021

Els Pobles Edetans parlen els uns dels altres

“Jo sí que he corregut pobles,

he estat en Benissanó,

Benaguasil i la Pobla,

i ara estic a la presó...”

(José Durán ens va recuperar la lletra de com es cantava al Camp de Túria a la primera meitat del segle passat la “Malaguenya de Barxeta”)

L’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria va editar el 2010 un llibre sobre toponímia, tòpics, versets, cançonetes i poemes, dites i gentilicis entre més manies dels pobles del Camp de Túria

Els Pobles Edetans parlen els uns dels altres (des d'ací podeu adquirir-lo) és un treball de no poc risc de Joan i Neus Domínguez, il·lustrat per Josep Fornieles, que es va presentar el 25 de març d’eixe any al Casal Jaume I de Llíria. I davall vos deixem íntegre el vídeo d’aquell acte com a testimoni que, malgrat els anys, aquest treball excels continua ben viu.

Un estudi de molt d’interés que, entre més apostes, prova de trobar una fórmula de consens, raonada i explicitada, a favor de la denominació ‘Els pobles edetans’. Il·lustracions dels pobles, a la manera dels naturalistes que fan estudi de camp, una proposta freinetista de recuperació d’espais i paisatges rurals que van desapareixent, com molt del lèxic i les maneres de dir, de provocar-se, els uns veïns contra els altres.

Un altre encert del llibre, sens dubte, és la dedicatòria al professor Manuel Sanchis Guarner, Els pobles valencians parlen els uns dels altres, i a Josep Maria Jordan, prohom sens dubte del concepte Camp de Túria.

10 de setembre 2021

Els oms edetans, arbres emblemàtics de Llíria

 El mot "Om" es fa servir a Llíria com a referent de tota una tradició d'ús social, lligat a la vida de la nostra ciutat al llarg de la seua història, tot i parlant d’un arbre que va aparèixer al planeta dins del període Miocè, fa uns 40 milions d'anys...

Ha donat nom a punts geogràfics de gran interés, com el “paratge dels Oms”, localitzat a l'entrada de la nostra ciutat des de la carretera de València. Aquesta petita omeda s'hi ha utilitzat com a punt per a rebre viatgers il·lustres, polítics, clergat, artistes, etc.

També s'hi baixava a l’enclavament dels Oms per veure arribar els pelegrins que cada any venien de L'Horta per la vuitava de Sant Miquel, tot un espectacle. Una bigarrada comitiva que procedent del Cap i Casal, en concret de les torres de Serrans, arribava a Llíria amb els seus carros i cançons, amb els romers   acompanyats de les seues famílies, disposats a passar una jornada que repartirien entre la visita al Santuari de Sant Miquel, la fira i la tradicional paella a la Font de Sant Vicent.

paratge dels Oms

05 de setembre 2021

Les Atzavares: el barranc fronterer entre Llíria i Benaguasil

Podcast del web amb la participació de Manolo Sànchez, Joan Domínguez i Josema de Miguel.

Accedir a l'Episodi 1:

+ Ací des de Anchor FM

+ Ací des de Spotify

+ Ací des de Breaker

+ Ací des d' iVoox

+ Ací des de Google Podcasts


També podeu accedir al Podcast pel nostre canal de YouTube:

02 de setembre 2021

Inundacions i diluvis a Llíria: el 1949, la del 57... i setembre de 2021

La nit del dimecres 1 al dijous 2 de setembre del 2021 va ser difícil d'oblidar per als veïns i les veïnes de Llíria. El que semblava una plàcida nit de finals d'estiu va esdevenir una tempesta d'una magnitud que no es recordava en molts anys; en pocs minuts els carrers es transformaren en rius, on l'aigua es mesclava amb el fang procedent dels tossals que envolten el nucli urbà, en concret varen caure en menys d'una hora 94,2 litres per metre quadrat segons AEMET.

Especialment cridaner era l'aspecte del carrer Sant Miquel, on l'aigua va arrossegar la terra i enderrocs de les obres que s'hi estan duent a terme a la zona, a l'altura dels carrers Recared, Aldea Alta i Barranquet, al mateix carrer Sant Miquel es va enfonsar el sostre d'una casa com podeu veure a la imatge següent:

Quasi a l'altura de la Rambleta, setembre 2021