19 de setembre 2021

Els Pobles Edetans parlen els uns dels altres

“Jo sí que he corregut pobles,

he estat en Benissanó,

Benaguasil i la Pobla,

i ara estic a la presó...”

(José Durán ens va recuperar la lletra de com es cantava al Camp de Túria a la primera meitat del segle passat la “Malaguenya de Barxeta”)

L’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria va editar el 2010 un llibre sobre toponímia, tòpics, versets, cançonetes i poemes, dites i gentilicis entre més manies dels pobles del Camp de Túria

Els Pobles Edetans parlen els uns dels altres (des d'ací podeu adquirir-lo) és un treball de no poc risc de Joan i Neus Domínguez, il·lustrat per Josep Fornieles, que es va presentar el 25 de març d’eixe any al Casal Jaume I de Llíria. I davall vos deixem íntegre el vídeo d’aquell acte com a testimoni que, malgrat els anys, aquest treball excels continua ben viu.

Un estudi de molt d’interés que, entre més apostes, prova de trobar una fórmula de consens, raonada i explicitada, a favor de la denominació ‘Els pobles edetans’. Il·lustracions dels pobles, a la manera dels naturalistes que fan estudi de camp, una proposta freinetista de recuperació d’espais i paisatges rurals que van desapareixent, com molt del lèxic i les maneres de dir, de provocar-se, els uns veïns contra els altres.

Un altre encert del llibre, sens dubte, és la dedicatòria al professor Manuel Sanchis Guarner, Els pobles valencians parlen els uns dels altres, i a Josep Maria Jordan, prohom sens dubte del concepte Camp de Túria.


Els pobles edetans parlen els uns dels altres from Vicent Galduf on Vimeo.

‘Els pobles edetans parlen els uns dels altres’ es presenta dividit en tres grans capítols, introduïts per tres poetes edetans: Joan Baptista Antequera Ramada (1746-1818), Josep Aguirre Matiol (1842-1920) i Alexandre Navarro Tomàs (1972), de Benaguasil, Bétera i Nàquera, respectivament, i pertanyents a la Il·lustració, a la Renaixença i a la poesia actual. Tots tres són un producte, de temporada, de la terra i, alhora, representen tres estadis en la història del català: la llengua bandejada, la llengua recuperada i la llengua madura.

El primer capítol és un estudi preliminar on es fa una presentació general de la comarca i la seua divisió en subcomarques. També hi ha una classificació de les dites i cançons arreplegades.

El segon capítol és un estudi dels topònims majors de la comarca. Es tracta d’un resum de la comunicació “Toponímia Major del Camp de Túria” presentada per Joan Bell-lloc al III Congrés Comarcal del Camp de Túria. També es presenten, a continuació, dos mapes a color per cada poble: en un es recullen els gentilicis, arreplegats a la vila en estudi, referents als diversos pobles de la comarca, i en l’altre es recullen els gentilicis d’aquest municipi tal com es diuen als altres pobles de la comarca. En aquests mapes es pot comprovar com cada vila reconeix els seus veïns comarcals amb un gentilici, però també es constata que “desconeix”, gairebé sempre, els pobles comarcans més allunyats del seu emplaçament.

I la tercera part és el recull de tot el material tòpic publicat o arreplegat mitjançant enquestes. És el conjunt de les dites, frases, locucions o cançons, dels pobles edetans. Totes aquestes dades es presenten ací ordenades per pobles alfabèticament. Cada vila comença amb una il·lustració feta per José Fornieles en què es representa algun racó o indret de cada municipi. Es tracta de llocs caracteritzats per ser punts de reunió o de pas de la gent a l’hora del treball o del descans, on ha estat freqüent la conversa i els col·loquis informals, on sorgeixen de manera espontània dites, frases fetes o cançons. Són dibuixos de forns, portals, mercats, carrers, masos, molins, ponts, palaus, torres, pous o llavadors públics. Representen els llocs físics on s’han produït els tòpics.

A continuació s’exposa tot el material recollit que fa referència a aquest poble. Cada entrada comença amb una xifra, per tal de poder numerar cada element de tot el conjunt arreplegat. Les entrades que tenen un asterisc (*) indiquen que aquesta entrada està situada ja en un altre lloc.

Després de cada entrada hi ha una cita de les fonts d’on s’ha tret. Poden ser fonts escrites o fonts orals. Si es tracta d’una publicació, hi ha dues lletres en negreta que fan referència a l’autor, el títol simplificat de l’obra i la pàgina on hi ha els versos transcrits.

Olocau, Benaguasil

Bétera, Casinos, Llíria,

Gàtova i Benissanó

Sant Antoni i Loriguilla

Serra, Nàquera i Marines,

Portaceli i Riba-roja

Vilamarxant, l’Eliana

i la Pobla de Vallbona.

.........

Manresans i dianeres,

beteranes, casiners,

llirians, benaguasileres,

gatovers i mariners.

Vilamarxanters, serrans

naquerans i olocaueres,

poblans i riba-rogeres,

són els pobles edetans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada