02 de setembre 2021

Inundacions i diluvis a Llíria: el 1949, la del 57... i setembre de 2021

La nit del dimecres 1 al dijous 2 de setembre del 2021 va ser difícil d'oblidar per als veïns i les veïnes de Llíria. El que semblava una plàcida nit de finals d'estiu va esdevenir una tempesta d'una magnitud que no es recordava en molts anys; en pocs minuts els carrers es transformaren en rius, on l'aigua es mesclava amb el fang procedent dels tossals que envolten el nucli urbà, en concret varen caure en menys d'una hora 94,2 litres per metre quadrat segons AEMET.

Especialment cridaner era l'aspecte del carrer Sant Miquel, on l'aigua va arrossegar la terra i enderrocs de les obres que s'hi estan duent a terme a la zona, a l'altura dels carrers Recared, Aldea Alta i Barranquet, al mateix carrer Sant Miquel es va enfonsar el sostre d'una casa com podeu veure a la imatge següent:

Quasi a l'altura de la Rambleta, setembre 2021

Sens dubte, la tempesta va ser molt forta. Cal retrocedir en el temps per a veure que aquests fenòmens no són nous a les nostres latituds del Camp de Túria.

Josep Durán ens conta sobre el tema al seu llibre "Perfiles, siluetas, glosas de mi tierra".

Al capítol 53 ens parla d'una tempesta caiguda el 28 de setembre de 1949, dia de la baixada de Sant Miquel.

Llíria 28 setembre 1949

Va durar dues hores, entre les 2 i les quatre de la vesprada, caigueren 165 litres per metre quadrat, a part dels nombrosos danys en cases particulars, es va inundar Sant Francesc, on l'aigua va entrar en l'església on va assolir una altura de 80 centímetres.

Es va inundar també l'església de l'Assumpció a conseqüència de les aigües procedents de la vila vella, que hi varen penetrar pel corral adjacent.

Al barri de la Sang se n'enfonsà una casa, matant quatre vaques i un cavall.

Llíria 28 setembre 1949

A conseqüència de diversos llamps varen morir tres persones; un pastor al camp i dos indigents refugiats a una cova de Rascanya.

Una mare i la filla varen ser arrossegades per l'aigua, salvant la vida de miracle.

Va morir un mul sepultat per les pedres i el fang a la carretera del Remei.

Moltes altres desgràcies varen tenir lloc aquell dia, que no transcriure per no fer massa extens el nostre relat.

Llíria 28 setembre 1949

Durán també ens parla de la riuada del 1957. En aquest cas ens fa una introducció molt interessant sobre la sequera posterior a la tempesta de 1949, que va durar tres anys, de 1953 a 1956, en què l'aigua de Sant Vicent va minvar fins a quedar reduïda a un quart de fila.

Ja en 1957 va arribar el temporal més devastador que es recorda per aquests indrets.

Va estar plovent a feixos durant 14 hores; des de les 11 de la nit del dia 13 d'octubre fins a la una del mig dia de l'endemà, caigueren en Llíria 610 litres per metre quadrat.

Es desbordaren les rambles Castellarda i Primera, es trencaren els ponts de la carretera del Cabeço Roig, de Xelva i Vilamarxant.

Es va inundar la foia de Turbanyes, que es va convertir en un llac.

Riuada 1957 

Sobre una olivera que hi havia al voltant de la Rambleta del Vint i quatre, a l'altura del mas del Frare, es va dipositar sobre la forcalladura una pedra que pesava unes trenta arroves (segons les mesures tradicionals de la zona, una arrova pesa uns 12 kg).

Durán també ens parla de les conseqüències de la tempesta, que va esdevenir riuada, a altres indrets de la comarca i a la ciutat de València, on va convertir-se en una terrible tragèdia que encara perdura a l'imaginari col·lectiu del Cap i Casal i del País.

València, 1957

Manuel Sànchez Vidagany 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada