06 d’octubre 2021

El vídeo del podcast “Llíria i el riu Túria”

Tal com mostra el títol sembla al primer cop d'ull que Llíria ha viscut històricament d'esquena al riu que hui en dia dona nom a la nostra comarca. Pot semblar així si sé té una visió superficial o parcial d'aquest fet que ha marcat l'esdevenir i el desenvolupament històric de Llíria i de la comarca. Però de fet, i tal com ens explica el nostre company Joan Domínguez, els fets no han estat sempre així i la veritat és que des de Llíria s'ha expressat el desig de tenir accés a l'aigua del riu en diverses ocasions, inclús trencant la legalitat que establien els límits municipals acceptats, en principi, per totes les parts implicades.

No cal remuntar-se, però, a fets d'un passat llunyà per trobar proves que corroboren la relació, o el desig, d'accedir a l'aigua del riu per part dels llirians al llarg de la història; tenim la lluita, tenaç, llarga i plena d'obstacles per fer arribar l'aigua del riu a Llíria mitjançant la construcció d'un pantà aigües amunt, que va marcar el debat polític durant molts anys i que es va projectar durant el primer terç del segle XX i no va convertir-se en realitat fins als anys setanta del segle passat.

La vinculació de Llíria amb el riu també té, no cal dir-ho, un vessant festiu i és que fins a finals del segle XIX es tenia el costum, per part dels veïns de la capital del Camp de Túria, d'anar en caravana al molí de la Barca que es trobava, i encara hi és, a vora riu ja al terme de Vilamarxant, caravana que segons ens deixà documentat José Durán estava conformada per “la presència de més de cent carros”. S'anava el dia de Sant Jaume i era molt tradicional el fet de menjar pomes.

Tradicional ha estat també el costum d'anar a l'estiu a nadar al riu o la séquia de Benaguasil per part dels xiquets de Llíria, tenint el costum de tornar fumant puros de bova... No ens allarguem més i vos deixem amb la part visual del podcast.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada